■ oest

Partició sil·làbica: o_est
Etimologia: del fr. ouest, i aquest, de l’anglosaxó west, íd. 1a font: 1803, DEst.
    [símbol W]
  1. masculí Punt de l’horitzó sensible per on es pon el Sol en els equinoccis. Aquests núvols venen de l’oest.
  2. adjectiu invariable En direcció oest.
  3. masculí
    1. Part d’un país situada vers l’oest.
    2. Regions situades vers l’oest.
    3. vent de l’oest (o simplement oest m) Vent que ve de l’oest; ponent.