■ oceà | oceana

Partició sil·làbica: o_ce_à
Etimologia: del ll. oceănus, i aquest, del gr. ōkeanós, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu antigament Oceànic. La mar oceana.
  2. masculí oceanografia i geologia
    1. La massa total d’aigua salada, única i contínua.
    2. Cadascuna de les cinc grans parts d’aigua compresa entre els dos grans continents: l’oceà Atlàntic, l’oceà Pacífic, l’oceà Índic, l’oceà Àrtic i l’oceà Antàrtic.