■ ocasió

Partició sil·làbica: o_ca_si_ó
Etimologia: del ll. occasio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Circumstància oportuna. Aprofitar l’ocasió. L’ocasió fa el lladre.
    1. Circumstància que es presenta, en general. En aquella ocasió, ningú no va ajudar-lo.
    2. en ocasió de locució prepositiva En l’escaiença de, en l’avinentesa de.
    1. Circumstància que determina un efecte, causa. Una petita ferida pot ésser ocasió de mort. Aquelles paraules van ser ocasió d’una gran disputa.
    2. filosofia Circumstància que possibilita la producció d’un fenomen, però que, a diferència de la causa, no hi intervé positivament i, a diferència de la condició, no és necessària.
    3. ocasió pròxima ètica Ocasió en què hom és induït pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, motiu pel qual ha d’ésser sempre evitada si aquest acte no és moral.
    4. ocasió remota ètica Ocasió que no indueix pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, per la qual cosa l’obligació d’evitar-la, si aquest acte no és moral, deixa d’ésser greu.
  4. d’ocasió locució adjectiva De troballa casual i preu més baix que l’ordinari, venturer, vell, usat. Un auto d’ocasió.