■ obviar

Partició sil·làbica: ob_vi_ar
Etimologia: del ll. obviare ‘sortir al pas; prevenir’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb
  1. intransitiu Posar obstacle, oposar-se, a un efecte que hom tem. Per obviar a aquest perill, a aquests inconvenients, partiren.
  2. transitiu Evitar, defugir. No podem obviar les dificultats.