obtús | obtusa

Accessory
Etimologia: del ll. obtusus, -a, -um, participi del ll. obtundĕre ‘esmussar; afeblir’ 1a font: s. XV
Body
    adjectiu
    1. No agut.
    2. geometria Dit d’un angle més obert que un angle recte.
  1. figuradament Mancat d’agudesa intel·lectual o de sensibilitat. Un esperit obtús.
  2. botànica Dit de l’òrgan laminar les vores del qual formen a l’àpex un angle obtús.