■ obstruir

Partició sil·làbica: obs_tru_ir
Etimologia: del ll. obstruĕre, íd. (cf. construir) 1a font: 1803, DEst.
verb transitiu Tancar el pas d’un camí, d’un conducte, amb un obstacle o uns quants. La boca del port restà obstruïda. Un càlcul li obstruïa un conducte biliar.