■ òbol

Homòfon: òvul
Etimologia: del ll. ŏbŏlus, i aquest, del gr. obolós ‘pes o moneda d’argent de poc valor’ 1a font: 1296
    masculí
  1. metrologia i farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes que valia 12 grans, o sia, 1/2 d’escrúpol o 1/6 de dracma; equival a 0,599 g.
  2. numismàtica
    1. A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
    2. A l’edat mitjana, als Països Catalans, moneda d’argent, i més tard de billó ric, amb un valor de mig diner.
    3. Quantitat petita amb la qual hom contribueix a un fi determinat.
  3. òbol de Sant Pere Diner de Sant Pere.