oboè

Accessory
Partició sil·làbica: o_bo_è
Etimologia: del fr. hautbois, íd., comp. de haut ‘alt, so elevat’ i bois ‘instrument de vent de fusta’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    [plural oboès] música
  1. masculí Instrument de vent, consistent en un tub de fusta de forma lleugerament cònica, amb llengüeta doble en l’embocadura.
  2. masculí i femení Oboista.