■ obliterar

Partició sil·làbica: ob_li_te_rar
Etimologia: del ll. oblitterare, íd.
    verb transitiu
    1. Fer illegible un mot, etc., esborrant-lo, ratllant-lo, etc.
    2. correus Estampar un segell (damunt els timbres de les cartes) per tal d’inutilitzar-los.
  2. zoologia Obstruir un conducte d’un ésser orgànic.