■ nus

Etimologia: cat. ant. i dial. nuu, nu, ll. nōdus, íd., a través d’una variant *nūdus no prou aclarida; la forma nus fou inicialment el pl. de nu1, esdevingut també sovint nusos per analogia amb altres pl. en -os; d’aquí que nus acabés per ser tingut per un sing.; així també la llengua distingia entre nus subst. i nu2 adj 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordills, cordes i cintes, que generalment s’estreny en estirar llurs caps. Nus teixidor. El nus de la corbata.
    2. fer un nus a la cua (a algú o alguna cosa) figuradament Expressió amb què hom es refereix a una avinentesa, una possibilitat, perduda definitivament. No tornarà pas: ja li pots fer un nus a la cua.
    3. nus gordià història Nus que afermava el jou al timó del carro consagrat a Zeus en el seu temple de Gòrdion, que Alexandre el Gran tallà amb un cop d’espasa.
    4. nus gordià per extensió Dificultat que no pot ésser resolta d’una manera normal.
  2. per extensió Estrenyiment, obstrucció, a la gola que dificulta de respirar, d’empassar-se el menjar, de parlar. A cada mossada se’m feia un nus a la gola.
  3. figuradament Lligam estret que uneix les persones. El nus del matrimoni.
  4. figuradament
    1. Punt de què depèn la solució d’una dificultat, punt principal d’un problema. Aquest és el nus de la qüestió.
    2. nus de l’acció literatura En una obra teatral, en un poema, en una novel·la, etc., part en què els obstacles compliquen l’acció i que precedeix el desenllaç o la catàstrofe.
    3. nus vital de Flourens obsolet Regió del sòl del quart ventricle, en la qual semblen localitzats els centres respiratori i circulatori, la lesió del qual produeix la mort instantània.
    1. Punt on es troben o on concorren diferents línies, nervis, etc., especialment diferents cadenes de muntanyes.
    2. construcció Punt al qual concorren dues o més peces d’una armadura.
    3. electricitat Punt d’un circuit o d’una xarxa on conflueixen més de dos conductors o més de dues branques.
    4. nus de comunicacions Punt on s’encreuen diverses vies de comunicació.
    1. anatomia animal Juntura dels ossos dels dits.
    2. botànica Nivell de la tija, sovint en forma d’engruiximent, on s’insereix una fulla o un verticil foliar.
    3. botànica Concreció dura de la fusta, corresponent a la base de la branca morta inserida en el tronc; grop.
    4. patologia Tumor o induració circumscrita.
    5. nus de l’encèfal anatomia animal Protuberància anular.
    6. nus fals patologia Tumefacció que presenta el cordó umbilical i que és de natura vascular o gelatinosa.
    7. nus varicós patologia Nus constituït per un entortolligament vascular.
    8. nus veritable patologia Nus format pel cordó umbilical, que, en estirar-lo, es pot trencar i produir la mort del fetus.
  7. heràldica
    1. Classe de distintiu, o badge, emprat per les grans famílies angleses, format per cordes entrellaçades d’una determinada manera i al qual hom fermava el nom de la família.
    2. nus gordià Moble en forma de nus, que simbolitza la dificultat.
  8. marina, marítim
    1. Cadascun dels nusos fets, a tall de punts de divisió, a la corda de la corredora de barqueta, la distància entre cada dos de consecutius dels quals equival a 14,5 m.
    2. Distància entre dos nusos consecutius de la corda de la corredora de barqueta, que és el tros de corda amollada en 30 segons per una embarcació que navega a 1 milla per hora.
  9. matemàtiques Corba simple i tancada en S3=ℝ3+∞.
  10. metrologia Unitat marina de velocitat, equivalent a 1 milla per hora.
  11. teoria de nusos matemàtiques Anàlisi matemàtica dels possibles tipus de nusos i dels mètodes per a determinar quan dos nusos són equivalents per deformacions topològiques.