■ número

Compareu: nombre
Etimologia: del ll. nŭmĕrus, íd. 1a font: 1481
    masculí
    1. [abreviatura n., núm.] Nombre amb què una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció. La casa número 12. Treure un bon número. Número extraordinari d’una revista.
    2. números vermells Situació deutora d’un client amb relació a un banc, sia en un compte concret, sia en el seu saldo global amb l’entitat.
    1. Càlcul, compte. No em surten els números.
    2. fer números Calcular els diners que hom necessita abans de fer una despesa, de començar una empresa. Abans de comprar el cotxe nou, hem de fer números.
    1. espectacles Cadascuna de les exhibicions, execucions o peces que componen el programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, de varietats, d’un concert, d’un recital, etc.
    2. fer el número (o el numeret) col·loquialment Fer alguna cosa que crida l’atenció, fer-se veure.
  4. prendre el número (a algú) col·loquialment Burlar-se’n.