■ nom

Etimologia: del ll. nōmen, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    masculí
    1. Mot o grup de mots que representa una persona, un animal o una cosa en particular o com a pertanyent a una determinada categoria. El nom no fa la cosa. Cada cosa té el seu nom. Amerigo Vespucci donà el seu nom a Amèrica. No sé trobar cap nom que ho designi amb precisió. Per què heu posat al gos un nom de persona? Aquests minerals tenen un nom específic.
    2. gramàtica Categoria gramatical susceptible de flexionar en gènere i nombre, que sol anar acompanyada per determinants o adjectius i que fa les funcions de subjecte, atribut o complement.
    3. gramàtica En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
    4. lingüística Mot amb què una persona és coneguda o designada. Nom personal, de pila o de fonts. Nom de religió.
    5. conèixer (algú) de nom Haver-ne sentit a parlar, però no haver-lo vist encara mai.
    6. en nom de locució prepositiva Per encàrrec o en representació d’algú, en consideració d’algú o d’alguna cosa, invocant l’auxili, la protecció, etc., d’algú. Vinc a demanar-li-ho en nom del president. T’ho demano en nom de la nostra vella amistat. En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
    7. en nom de Déu (o del cel, o de tots els sants, etc.) Expressió amb què hom reforça una demanda, una súplica.
    8. haver nom antigament Dir-se, anomenar-se.
    9. nom científic biologia Nom llatí d’un taxó establert segons les normes de la nomenclatura biològica.
    10. nom de guerra Pseudònim o sobrenom amb què és coneguda una persona en el seu camp d’activitats literàries, artístiques, etc.
    11. nom utilitzable biologia Nom llatí d’un taxó que pot ésser emprat en nomenclatura biològica perquè respon a les regles establertes.
    12. nom vàlid biologia Nom utilitzable que s’ajusta millor als criteris taxonòmics.
    13. nom vulgar biologia Nom popular que hom dona a un gènere o a una espècie amb la llengua del lloc on es troba.
    14. no tenir nom (alguna cosa) Ésser tan indignant, que hom no troba cap nom adequat per a designar-la com mereix.
  2. per extensió Fama, reputació. De mica en mica s’ha fet un nom.
  3. per extensió Denominació, qualificació. Darius meresqué el nom de gran.