■ nitrogen

Etimologia: de nitro- i -gen
    masculí
  1. química inorgànica
    1. [símbol N] Element químic no-metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica de pes atòmic 14,007.
    2. diòxid de nitrogen [N2O4] Líquid que hom obté per combinació de l’oxigen amb òxid nítric.
    3. nitrogen residual fisiologia Part del nitrogen no proteic, exceptuat el nitrogen ureic, que correspon a composts com l’amoníac, l’àcid úric, els aminoàcids i d’altres.
  2. cicle del nitrogen bioquímica Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.
  3. equilibri de nitrogen alimentació, indústries alimentàries Referit al N d’origen proteic, condició pròpia dels adults en la qual la ingestió iguala l’excreció.