■ níquel

Etimologia: de l’al. Nickel, i aquest, del suec nickel, abreviació de kopparnickel, comp. de koppar ‘coure’ i nickel ‘gnom de les mines’, dimin. de Nikolaus 1a font: s. XX, Oller
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Ni] Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica de pes atòmic 58,71.
  2. níquel carbonil [Ni(CO)4] Compost d’estructura especial, obtingut pel pas del monòxid de carboni sobre níquel finament dividit.
  3. níquel sulfat [NiSO4·6H2O] Sal hexahidratada de color verd maragda.