■ nin
| | nina

Etimologia: d’un ll. vg. *ninus, -a ‘infant petit’, de creació expressiva infantil 1a font: s. XIII, Cerverí
    1. masculí i femení dialectal Infant, nen.
    2. femení jocs d’entreteniment i art Figureta humana de cartó, de drap, de cera, de porcellana o de materials derivats del plàstic, que serveix de joguina als infants.
    3. nina russa folklore Matrioixca.
    4. nin blauet (o simplement blauet) catolicisme Membre de l’escolania del santuari de Lluc.
  2. femení
    1. anatomia animal Pupil·la.
    2. ésser la nina dels ulls (d’algú) figuradament Ésser el seu predilecte. L’Estevet era la nina dels seus ulls.
  3. femení filatura
    1. Corró del batan sobre el qual s’enrotlla la fibra de cotó en forma de tela.
    2. Troca petita de fil, cargolada i doblegada sobre ella mateixa, emprada com a mostra de filat, especialment en les operacions de venda.