■ neuler | neulera

Partició sil·làbica: neu_ler
Etimologia: de neula
  1. masculí i femení Persona que fa neules o en ven.
  2. masculí [sovint en pl]
    1. Aparell per a fer neules, que consistia generalment en una mena de tenalles proveïdes de dues peces circulars, semblants a plats, dins les quals hom col·locava la pasta de farina per posar-la al foc.
    2. carregar els neulers (a algú) figuradament Fer-li assumir la càrrega més enutjosa en un afer, la responsabilitat d’un fracàs, etc.