■ neu

Partició sil·làbica: neu
Etimologia: del ll. vg. *nĕve, ll. cl. nix, nĭvis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. meteorologia Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
    2. plural Neus perpètues. Ja han caigut les primeres neus.
    3. [usat com a terme de comparació per a ponderar la blancor d’alguna cosa] Tenia les mans blanques com la neu.
    4. créixer com una bola de neu figuradament Augmentar progressivament. La seva fama creix com una bola de neu.
    5. esports de neu esports Nom amb què són coneguts diversos esports practicats sobre neu o glaç.
    6. neu congesta geologia Massa granulosa i plena de bombolles d’aire que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç.
    7. neu granulada meteorologia Hidrometeor sòlid, opac i petit, format per cristalls de gel, propi de l’alta muntanya.
    8. neu pols Neu recent, seca i lleugera, constituïda per cristalls esparsos.
    9. neu primavera Neu compacta, humida i poc lliscosa, formada per una capa molt granulada superposada damunt de neu vella, que de nit es cobreix d’una capa dura i de dia té una textura pastosa.
    10. neu trepitjada Neu compactada artificialment pel pes d’una persona o amb màquines.
    11. neu verge Neu que no ha estat trepitjada.
  2. per analogia radiotècnia i televisió Imatge que apareix a la pantalla d’un televisor o d’un radar, semblant a una tempesta de neu, que és causada per paràsits, un senyal insuficient o senyals de soroll produïts en el mateix receptor.