■ net2 | neta

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia nét -a]

Pronúncia: nét
Etimologia: b. ll. neptus, íd. (v. nebot) 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. masculí i femení Fill d’un fill o d’una filla.
  2. per extensió
    1. masculí i femení Descendent a comptar des dels nets.
    2. masculí plural Les generacions venidores. La història d’ara, l’escriuran els nostres nets.


    3. Vegeu també:
    net1