■ negociar

Partició sil·làbica: ne_go_ci_ar
Etimologia: del ll. negotiari, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Portar negocis, ocupar-se en negocis.
  2. transitiu Tractar d’un afer mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre’l favorablement, arribar a un acord. Al final de l’any negociem els sous per a l’any següent.
  3. transitiu economia Ajustar el traspàs, l’endossament, etc., d’un valor o d’un efecte. Negociar una lletra, un efecte.