■ navegar

Etimologia: del ll. navigare, íd. 1a font: s. XIV, Consolat
    verb
  1. intransitiu nàutica
    1. Anar, viatjar, amb una embarcació, especialment per la mar. Ara naveguen per la Mediterrània.
    2. Anar una embarcació per l’aigua, especialment per la mar. Aquest vaixell navega molt bé.
    3. [usat generalment en frases negatives i interrogatives] figuradament Viure, parar. Fa molts anys que no tinc cap notícia de l’oncle, no sé per on deu navegar.
    4. figuradament Sentir-se perdut. L’han nomenat director i navega molt.
    5. navegar entre dues aigües figuradament Nedar entre dues aigües.
    6. no saber (algú) per on (o per quin mar) navega figuradament Anar perdut en un assumpte, un afer; perdre la carta de navegar.
  2. transitiu antigament nàutica
    1. Recórrer un paratge amb una embarcació.
    2. Tripular una embarcació.
  3. intransitiu informàtica Moure’s dins dels diferents serveis, utilitats o conjunts d’informació d’una xarxa, un sistema informàtic o una aplicació.