■ naufragar

Partició sil·làbica: nau_fra_gar
Etimologia: del ll. naufragare, íd., der. de naufrăgus ‘nàufrag’ 1a font: 1315
    verb intransitiu
  1. marina, marítim
    1. Anar a fons, perdre’s, una embarcació. L’«Atlàntic» naufragà el 1852 a causa d’un abordatge.
    2. Sofrir naufragi les persones que anaven a l’embarcació naufragada. Naufragàrem a mitjanit.
  2. figuradament Fracassar, arruïnar-se, etc. Naufragar en un negoci, en una empresa.