■ nau1

Partició sil·làbica: nau
Etimologia: del ll. navis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. marina, marítim
    1. Embarcació.
    2. Antic vaixell generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major.
    3. per extensió Embarcació amb coberta i sense rems.
  2. figuradament
    1. La nau de l’Estat.
    2. portar (o dur) la nau a port Menar a bona fi un afer, una empresa, difícil.
  3. arquitectura En un edifici, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes. Una basílica de cinc naus.
  4. construcció, indústria i ramaderia Construcció ampla i allargada, d’una sola planta, amb el sostre alt i sense divisions interiors, emprada per a usos industrials, ramaders o d’emmagatzematge. Nau industrial. Nau ramadera.
  5. nau aèria aeronàutica Aeronau.
  6. nau espacial astronàutica Astronau.



    7. Vegeu també:
    nau2