■ natura

Etimologia: del ll. natura, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. filosofia Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent.
    2. món de la natura (o simplement natura) filosofia En la filosofia kantiana, regió de l’ésser caracteritzada per determinacions espaciotemporals i per categories, com la causalitat, i en la qual impera la necessitat.
    3. natura pura (o simplement natura) teologia Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu.
    1. Conjunt de la realitat tal com és, independentment de la intervenció i l’acció humanes.
    2. En oposició a la ciutat i a la civilització, els camps, els boscs i les muntanyes, la mar, els rius i els llacs, la vegetació i la fauna, etc.
    3. natura morta art Gènere pictòric que té com a tema exclusiu objectes inanimats de diversa índole: fruita, flors, instruments de música, gerros, llibres, etc.
    4. regne de la natura Natura.
    5. regnes de la natura Els tres àmbits o les tres maneres d’ésser de la realitat natural: el mineral, el vegetal i l’animal.
    1. Essència, atributs, propis d’un ésser. L’ase és pacient per natura.
    2. Manera d’ésser. La natura d’un clima.
    3. Conjunt de condicions físiques i morals de l’home. Ofegar els sentiments de la natura.
    4. filosofia Principi constitutiu d’una cosa, allò en què consisteix el fons d’un ésser.
    5. contra natura ètica Contra el que hom considera com a exigit per la natura humana.
    6. doctrina de les dues natures cristianisme Doctrina cristològica, oposada al monofisisme, segons la qual en l’única persona del Crist subsisteixen íntegres la natura divina, pròpia del Fill de Déu, i la natura humana.
    7. natura divina cristianisme En contraposició a persona divina, l’ésser u i únic del Déu trinitari.
    8. natura humana filosofia Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà.
    9. segons natura ètica D’acord amb les exigències d’una pretesa natura humana.
    1. Naixença, conjunt de condicions d’una persona determinades per la generació. Era valencià de natura. Els dons que Déu m’ha donat, així de natura com de fortuna.
    2. antigament Generació, llinatge, sèrie de descendents per generació.
    3. anatomia animal Òrgans genitals, especialment els de les femelles.