■ nas

Etimologia: del ll. nasum, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    [plural nassos] masculí
    1. anatomia animal Òrgan de l’olfacte dels vertebrats que consta bàsicament de dues bosses situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per uns orificis.
    2. Eminència situada a la part mitjana de la cara, entre la boca i el front, que té la forma d’una piràmide triangular de vèrtex superior i base inferior, amb dos forats.
    3. [en frases hiperbòliques indica proximitat] Li ha tancat la porta pels nassos. El tenia davant el nas i no el veia. Es va topar nas a nas amb el seu enemic.
    4. arrufar el nas figuradament Manifestar desaprovació, disgust.
    5. fer veu de nas Parlant, deixar sortir pel nas una part de l’aire expirat.
    6. ficar el nas pertot arreu figuradament Tafanejar-ho tot.
    7. no veure-hi més enllà del nas figuradament Ésser curt de gambals.
    8. parlar amb el nas (o de nas) Fer veu de nas.
    9. pujar-li (a algú) la mosca al nas figuradament Enutjar-se fortament.
    10. riure per sota el nas Riure dissimuladament.
    11. tenir nassos figuradament Tenir barra.
    12. treure el nas (en un lloc) figuradament Anar-hi sense estar-hi gaire estona.
    13. treure el nas per un forat figuradament Deixar-se veure a penes.
  2. per extensió
    1. Olfacte. Tenir un bon nas. Tenir el nas fi.
    2. tenir nas figuradament Ésser perspicaç.
  3. Peça o part d’una peça sortint, comparable a un nas.
  4. construcció Peça metàl·lica amb la qual encaixa la balda.
  5. filatura Peça triangular de ferro que guarneix, en el batan obridor, tota la superfície del corró porcupina.
  6. indústria tèxtil
    1. En algunes maquinetes de lliços, peça de forma excèntrica emprada en la composició dels dibuixos.
    2. Peça petita de filferro, de forma de V amb unes anelles als extrems, per les quals va penjada als dos ganxos moguts per una mateixa agulla, i que duu penjats els encolers de les màquines jacquard de doble grifa.