■ narratiu | narrativa

Partició sil·làbica: nar_ra_tiu
Etimologia: del ll. narrativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu Que narra.
  2. femení Narració.
  3. literatura
    1. adjectiu Dit de la producció literària en la qual l’autor es proposa d’exposar ordenadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Poema narratiu. Gènere narratiu. Prosa narrativa.
    2. femení Complex de la producció escrita que comprèn la novel·la, la narració, el conte, etc.