■ nansa2

Etimologia: del ll. nassa, íd., amb -n- per propagació de la nasalitat en la construcció una nassa 1a font: 1300
femení pesca Ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça exterior, més o menys cònica o rodona, anomenada buc, unida per la base a una altra peça, anomenada afàs, en forma d’embut, dirigida cap a l’interior de la primera, a la qual dona entrada per una boca estreta, que impedeix la sortida del peix que hi ha entrat.


Vegeu també:
nansa1