■ naïf

Partició sil·làbica: na_ïf
Etimologia: del fr. naïf ‘ingenu’, del ll. nativus ‘innat, natural’
    art
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’art naïf.
    2. art naïf Corrent artístic que concep la pintura com una obra que respon a un art instintiu, antinaturalista i espontani, sense perspectives, i que usa alhora la representació del somni i de la realitat dels personatges representats.
  2. adjectiu i masculí i femení Seguidor de l’art naïf.