■ nabab

Etimologia: de l’hindustànic navāb ‘governador, virrei’, i aquest, de l’àr. nūwáb, pl. de nâʿib ‘lloctinent’, participi pres. de nâb ‘suplir’ 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. Títol dels alts funcionaris de l’imperi mogol de l’Índia i després dels prínceps de l’Índia musulmana.
    1. Nom donat a Anglaterra a la persona que tornava amb grans riqueses de les colònies.
    2. per extensió Personatge amb una gran fortuna i que viu amb un luxe desmesurat.