■ mut
| | muda

Etimologia: del ll. mūtus, -a, -um, íd. 1a font: orígens de la llengua, Arnau
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Privat físicament de l’ús de la paraula.
    2. zoologia Dit de l’animal que no profereix sons, que no té crit.
    3. fer el mut No dir paraula, callar.
  2. adjectiu hiperbòlicament
    1. Que no diu paraula. Va restar mut tot el temps.
    2. figuradament Mut d’admiració.
    3. lingüística Dit de la lletra no pronunciada. La ‘p’ de ‘camp’ és muda.
    4. fonètica, fonologia En gramàtica grega i llatina, dit de les consonats oclusives p, b, t, d, c, g.
    5. escena muda teatre Escena en què els personatges no profereixen cap paraula.
    6. mapa mut cartografia Mapa sense llegenda.
    7. personatge mut teatre Personatge que actua en una representació teatral sense proferir ni un mot.
    1. fer muts (o fer muts i a la gàbia) Callar.
    2. muts! Mutis!