■ munió

Partició sil·làbica: mu_ni_ó
Etimologia: forma assimilada de bonior (bonió) ‘remor fonda i seguida d’un eixam d’insectes’ 1a font: s. XIX, Milà i F.
femení Gran nombre de persones, d’animals o de coses. A l’aplec hi havia una munió de gent.