■ mundà | mundana

Homòfon: mundar
Etimologia: del ll. mundanus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al món.
    1. especialment Que és propi de la vida terrena, contraposada a la vida celestial o espiritual.
    2. Frívol, amant del plaer, del luxe, de la vanitat.
    3. dona mundana (o simplement mundana) Prostituta.