multiplicador | multiplicadora

Accessory
Etimologia: del ll. td. multiplicator, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu Que multiplica.
  2. masculí aritmètica El nombre pel qual un altre és multiplicat.
  3. masculí armament i explosius Dispositiu explosiu que hom inclou en l’enceb dels projectils i que serveix per a provocar l’explosió de la càrrega.
  4. masculí economia Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona.
  5. multiplicador de freqüència radiotècnia Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un múltiple exacte de la d’entrada.
  6. multiplicador d’electrons electrònica Part d’un tub electrònic en què el corrent electrònic inicial és amplificat, successivament, per un conjunt de dínodes alimentats a un potencial cada cop més elevat.
  7. multiplicador de tensió electrònica Circuit rectificador que produeix una tensió contínua de sortida superior al valor de la tensió alterna d’alimentació i aproximadament igual a un múltiple seu.
  8. multiplicador de velocitat tecnologia Sistema de transmissió de moviment en què l’eix de sortida té una velocitat de rotació superior a la de l’eix d’entrada.