■ mudar

Etimologia: del ll. mutare ‘canviar’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
    1. transitiu Canviar, transformar. A la primavera el camp muda l’aparença.
    2. intransitiu Sofrir un canvi, una transformació. El temps ha mudat. En veure’m, mudà de color.
    3. pronominal El diable es mudà en serp.
    1. transitiu Canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie; reemplaçar. Mudar els botons d’un vestit.
    2. intransitiu Mudar de casa. Mudar d’ofici. Mudar de vestit.
    3. mudar la fileta indústria tèxtil Substituir els rodets amb què és guarnida la fileta d’un ordidor per uns altres rodets amb els quals hom vol confeccionar un nou ordit.
    1. transitiu Treure a algú el vestit o una de les peces de vestir que porta o posar-li un altre vestit o una altra peça de vestir. Muden els malalts cada dia i sempre van nets.
    2. pronominal Cada dia es muda la camisa.
    1. transitiu Vestir algú amb robes que no són les de tot portar. Mudar els nens abans d’anar a missa.
    2. pronominal Quan es muda, fa d’allò més goig. Els diumenges cal mudar-se.
    1. transitiu Canviar de lloc o de data; traslladar. Han mudat la fira als nous locals.
    2. pronominal Traslladar-se, anar a habitar en un altre lloc. Encara no s’han mudat a la casa nova.
  6. zoologia
    1. transitiu Fer la muda un animal. El verdum va mudar les plomes.
    2. usat absolutament El canari aviat mudarà.
  7. mudar la veu (o de veu) fisiologia Canviar la veu, els nens, en entrar a la pubertat.