■ motu proprio*

Pronúncia: mɔ̀tupɾɔ́pɾio
Etimologia: [locució llatina]
  1. locució adverbial Locució que significa ‘per voluntat pròpia’, amb la qual hom indica que fa una cosa de pròpia iniciativa.
  2. masculí diplomàtica Document emanat directament del sobirà, sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.