■ mortificar

Etimologia: del ll. mortificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu patologia Privar de vitalitat alguna part del cos.
    1. transitiu religió Castigar (el cos) amb mortificacions.
    2. pronominal religió Mortificar-se amb dejunis.
    3. transitiu figuradament Molestar fortament, especialment en l’amor propi. El mortificava encarregant-li les tasques més dures.