■ moro
| | mora

Etimologia: del ll. maurus ‘habitant de Mauritània’ 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. adjectiu i masculí i femení Magribí.
  2. masculí i femení
    1. per extensió Musulmà.
    2. història Als regnes cristians de la península Ibèrica, nom donat als andalusins i, després, als mudèjars i als moriscs.
  3. afarta’m i digue’m moro figuradament Frase amb què es critica la gent que consent qualsevol humiliació mentre vagi acompanyada d’algun guany.
  4. fer moros figuradament cisar 2.
  5. festa de Moros i Cristians folklore Festa que se celebra a diverses localitats valencianes, en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.
  6. moros i cristians jocs d’entreteniment Joc d’infants entre dos equips arrenglerats, l’un davant l’altre.
  7. o tots moros o tots cristians figuradament Refrany que vol dir que la justícia ha d’ésser igual per a tothom.