■ mont

Homòfon: món
Etimologia: del ll. mons, montis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. Muntanya (emprat sobretot en molts topònims). Mont Carmel, Montseny, Montserrat.
  2. mont de pietat Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.
  3. mont de Venus anatomia animal Regió púbica de la dona.