■ monòton | monòtona

Etimologia: del ll. td. monotŏnus, i aquest, del gr. monótonos, íd. 1a font: s. XX, V. Català
    adjectiu
    1. Que té sempre el mateix to o un to poc variat. Un cant monòton. Una veu monòtona.
    2. per extensió Que cansa per la seva uniformitat, per la repetició de les mateixes coses. Un estil monòton. Un paisatge monòton. Una feina monòtona.
  2. matemàtiques
    1. Dit de l’aplicació entre dos conjunts ordenats que és creixent o bé decreixent.
    2. Dit d’una successió de nombres o de funcions que és creixent o decreixent.