■ mòmia

Partició sil·làbica: mò_mi_a
Etimologia: del b. ll. mummia, i aquest, de l’àr. d’origen persa mûmiyā, íd., de mûm ‘cera, betum’ per a embalsamar, probablement a través del fr. momie 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Cadàver que, a causa d’un procés de dessecació, o bé per la manera d’estar enterrat, pot ésser conservat indefinidament.
  2. per analogia i despectivament
    1. Persona molt seca i de color fosc.
    2. Persona que resta aturada, que mira com embadalida i sense moure’s.