■ moll4 | molla

Etimologia: del ll. mŏllis ‘tou, flexible, suau’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Que cedeix fàcilment a la pressió, bla, tou. Cera molla. Sabó moll. Per moll i plaent coixí, una gran i dura pedra tenia.
    2. masculí Porció més carnosa d’una part del cos; tou. El moll de la cama.
  2. adjectiu
    1. figuradament Mancat de força, de resistència, d’aspror, fluix o suau. Vi moll. Paraules molles.
    2. figuradament i especialment Dit d’una persona de caràcter feble, sense voluntat, o del seu temperament, la seva actitud, etc.
    3. moll d’ulls figuradament Que fàcilment plora o llagrimeja.
    4. moll de boca (o de llengua) Dit del cavall molt sensible al fre; bla de boca.
    5. moll de boca (o de llengua) figuradament bocamoll 2.
    6. tenir el cor moll figuradament Ésser de caràcter molt compassiu.
  3. adjectiu Impregnat o cobert d’aigua o d’un altre líquid. Ha caigut al rec: va moll de cap a peus. Tens les sabates molles. Eixuga més bé aquest plat: encara és una mica moll.


    4. Vegeu també:
    moll1
    moll2
    moll3