■ moixernó

Partició sil·làbica: moi_xer_nó
Etimologia: d’origen incert, probablement d’una base *muksernon- (amb la variant *muksarion, base del mateix mot en altres llengües), preromana, potser cèlt., emparentat amb el gr. mýkēs ‘bolet’, mýxa ‘mucositat’ i mýxos ‘peix viscós’ 1a font: 1762
    masculí botànica
  1. Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma georgii), blanquinós, de cama gruixuda i cara blanca, gastronòmicament molt apreciat.
  2. Camagroc.
  3. Nom aplicat, impròpiament, al cama-sec assecat.
  4. moixernó blanc Bolet de la família de les tricolomatàcies (Clitopilus prunulus), de color blanc grisenc i de carn farinosa i fràgil.
  5. moixernó de prat Cama-sec.
  6. moixernó de primavera Moixernó.
  7. moixernó d’estepa Bolet de la família de les tricolomatàcies (Lyophyllum aggregatum), grisenc fosc, cama desigual, comestible però poc apreciat.
  8. moixernó de tardor
    1. Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma [Rhodopaxillus] panaeolum), de barret grisenc, làmines pròximes i carn tendra i amb gust de farina.
    2. Candela de bruc.
    3. Mixernó.