■ moc

Etimologia: del ll. vg. mŭccus, ll. cl. mūcus, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí
    1. plural fisiologia Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
    2. Porció de mocs que penja o cau d’un forat del nas. Li penja un moc del nas.
    3. figuradament i col·loquialment Miquel, rebuf. No li facis bromes, que et clavarà un moc.
  2. per analogia
    1. Nom aplicat a qualsevol cosa que pengi com un moc o que tingui la consistència dels mocs.
    2. caramell 4.
    3. anatomia animal Carnositat que el gall dindi té sobre el bec.
    4. botànica Ament.
    5. fisiologia Mucositat.
    6. zoologia Urocordat de l’ordre dels desmomiaris (Salpa maxima), que constitueix l’espècie més gran del grup, transparent i que s’alimenta de fitoplàncton.
    7. moc de gall botànica i jardineria Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies (Amaranthus caudatus), de fulles simples alternes i flors petites vermelles o groguenques en panícules que és plantada en parterres.
    8. moc de gall dindi botànica i jardineria Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies (Polygonum orientale), de fulles ovalades i flors en espigues i que és emprada com a decorativa.
  3. construcció naval
    1. Pal subjecte per l’extrem superior al tamboret del bauprès, per on passen els vents o caps que subjecten els botalons de floc i de petifloc.
    2. En les barques de mitjana, corda que fa ferm el botaló de proa a la part exterior de la roda.