■ místic | mística

Etimologia: del ll. mystĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mystikós, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. religió i cristianisme
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als antics misteris religiosos.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la mística.
    3. adjectiu i masculí i femení Iniciat en els antics misteris religiosos.
    4. adjectiu i masculí i femení Donat a la mística, que té experiències místiques.
    5. femení Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
    6. teologia mística (o simplement mística) Part de la teologia que tracta de la mística.
  2. adjectiu i masculí litúrgia
    1. Dit del llibre litúrgic visigòtic que aplegava texts de la missa i de l’ofici en un volum.
    2. A Catalunya, als segles XIV i XV, dit del missal que era la conjunció dels llibres primitius de la missa: antifoner o gradual, leccionari i sacramentari.
  3. masculí construcció naval Embarcació de dos o tres pals, de buc semblant al xabec, usada antigament a la Mediterrània.
  4. femení Actitud especialment política caracteritzada per una fe absoluta en la veritat d’un partit o una ideologia. Mística marxista.