■ missa

Etimologia: del ll. td. mĭssa ‘fórmula litúrgica conclusiva’, del ll. mittĕre ‘enviar, deixar anar’, tret de la fórmula final de l’eucaristia Ite, missa est ‘aneu-vos-en, és el comiat’ 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. litúrgia
    1. En l’Església llatina, nom donat a la celebració de l’eucaristia. Dir, celebrar, el sacerdot la missa. Anar a missa. Sortir de missa. Missa primera (o d’alba). Missa de difunts (o de rèquiem).
    2. anar a missa (una cosa) figuradament Ésser irrefutable, segura. Això que us he dit va a missa.
    3. arribar a misses dites figuradament Fer tard.
    4. ésser de missa Ésser missaire, anar molt a l’església. No són gent de missa.
    5. missa baixa Expressió amb què antigament hom designava la missa que no era cantada.
    6. missa d’ànimes Missa que els rectors havien de celebrar per les ànimes del purgatori amb les almoines que es recollien al bací d’ànimes.
    7. missa de cos present Missa de funeral celebrada en sufragi d’un difunt el cos del qual és present a l’església.
    8. missa del gall Missa solemne que hom canta a mitjanit de Nadal.
    9. missa de menjars Missa que el rector havia de celebrar per cada mas com a compensació del tribut o dret de menjar.
    10. missa d’estaca Missa que per una fundació pia se celebrava a hora fixa i en un altar determinat.
    11. missa d’or Missa que celebra el sacerdot per a commemorar el cinquantè aniversari de la seva primera missa.
    12. missa grega Nom que rebia a Vic una missa celebrada per Nadal pel bisbe acompanyat de dotze preveres revestits de capes.
    13. missa negra esoterisme Paròdia de la missa catòlica celebrada per un apòstata, per implorar un favor al dimoni, sovint acompanyada d’actes lúbrics i àdhuc de sacrificis humans.
    14. missa nova Primera missa que diu un sacerdot.
  2. música Composició musical escrita damunt el text de l’ordinari de la missa.
  3. popularment Església. Viuen prop de missa.
  4. plural popularment Diners. Quantes misses costa, això? D’on et penses que surten les misses?