■ minyó
| | minyona

Etimologia: d’una base romànica *minnione o *minione, amb una arrel min- de creació expressiva del sentit de ‘petit, graciós, bufó’, comú a diversos grups de llengües 1a font: s. XIV
  1. masculí i femení
    1. Noiet, pàrvul. Grans i minyons. Mestre de minyons. A sants i a minyons no els prometis que no els dons. Si sou bons minyons...
    2. per extensió Noi, adolescent, jove.
  2. femení Criada.
  3. masculí
    1. ciències militars i història Membre d’un antic cos de forces policíaques de l’estat espanyol, paral·lel al cos de mossos d’esquadra del Principat.
    2. Membre d’un cos armat de policia rural de Guipúscoa, Àlaba, etc.
    3. minyó de muntanya escoltisme escolta2 2.