■ millorar

Etimologia: de millor 1a font: 1272, CTort.
    verb
    1. transitiu Fer ésser millor, fer passar d’un estat a un altre de millor. Aquestes reformes milloraran el funcionament de l’escola. No hi ha manera que millori la lletra. Millorar una raça.
    2. pronominal Vol millorar els altres i primer caldria que es millorés ell.
    1. transitiu Fornir, a algú, un avantatge en cert aspecte. Sia tingut ell de millorar els mariners de llurs lloguers.
    2. transitiu dret En dret castellà, afavorir, un testador (algun dels seus hereus), deixant-li més béns que als altres.
    3. pronominal No te’n milloraries d’una agulla.
    4. facultat de millorar dret En dret castellà, facultat que té un cònjuge d’atorgar a favor de l’altre que el sobrevivent d’ells, vidu, pugui distribuir entre els fills els béns que formen el terç de la millora.
  3. transitiu Augmentar la dita en una subhasta. Dos cents euros, a les dues. Volen millorar la proposta?
  4. intransitiu
    1. Esdevenir millor. La situació millora. El temps ha millorat molt.
    2. especialment Alleujar-se un malalt o un mal. El pacient va millorant. Aquest gra millora.
    3. millorar (algú) de fortuna (o de posició, o de salut, etc.) Millorar la fortuna, la posició, la salut, etc., d’algú.