■ migrar

Etimologia: del ll. migrare, íd. 1a font: 1310
    verb
  1. intransitiu
    1. Anar d’un lloc a un altre.
    2. especialment Efectuar una migració. Els ocells migren cada primavera. Molta gent migra de l’Àfrica a Europa.
    1. transitiu Fer consumir, decandir. Les angúnies i els contratemps han migrat molt la mare. La febrada migrava l’infant.
    2. pronominal Consumir-se, decandir-se d’impaciència, d’enyorament. Ell, allà, en aquell ambient d’inactivitat, s’hi migrava. Em migro per tornar-la a veure.