■ metralla

Etimologia: del fr. mitraille ‘moneda menuda; metralla’, alteració del fr. ant. mitaille, der. de mite ‘arna; moneda de poc valor’, del neerl. mîte, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení armament
  1. Trossos menuts de ferro, coure, zinc, claus, perdigons, etc., amb què hom carrega diversos tipus de peces d’artilleria i determinats projectils i artefactes explosius.
  2. Conjunt dels bocins en què es parteixen les carcasses de diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior.
  3. Conjunt de projectils disparats amb arma automàtica.