■ metall

Etimologia: del ll. metallum, i aquest, del gr. métallon ‘mina; metall’ 1a font: 1249
    masculí
    1. química Nom donat a un nombre d’elements situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
    2. Peça de metall.
    3. Nom genèric dels llautons i aliatges de coure, emprat per a diferenciar-los del ferro.
    4. metall blanc metal·lúrgia Aliatge antifricció amb baix percentatge de coure.
    5. metall blanc Alpaca.
    6. metall d’impremta metal·lúrgia i arts gràfiques Aliatge de plom i antimoni, emprat per a tipus d’impremta.
    7. metall dur metal·lúrgia Nom genèric dels aliatges de carburs metàl·lics, especialment del carbur de tungstè, emprats en la construcció d’eines de tall.
    8. metall preciós metal·lúrgia Nom genèric dels metalls emprats en joieria (or, argent i platí).
  2. música En l’orquestra, el conjunt d’instruments de vent que són fets de metall, com les trompes, les trompetes, etc.
  3. edat dels metalls prehistòria Una de les grans divisions de la prehistòria, que inclou les edats del bronze i del ferro i que hom utilitza, sobretot, en contraposició amb l’edat de la pedra.
  4. metall heràldic heràldica Classe d’esmalt heràldic.