■ meritori | meritòria

Etimologia: del ll. meritorius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que constitueix un mèrit. Una acció meritòria.
  2. masculí i femení
    1. Persona que treballa sense sou i solament per fer mèrits per a obtenir una plaça remunerada.
    2. especialment Noi que s’inicia en les tasques d’un ofici comercial.